Dos equips científics converteixen cèl.lules de la pell en cèl.lules mare

• La innovadora tècnica obre una via d'obtenció sense problemes de rebuig, abundant i no conflictiva
• Els teixits van ser reprogramats inserint quatre gens i en només 25 dies ja semblaven embrionaris
 

Dos equips científics, un de la Universitat de Wisconsin (EUA) i l'altre de la Universitat de Kyoto (Japó), han aconseguit reprogramar cèl.lules de la pell humana i les han transformat en cèl.lules mare pluripotents, similars a les que s'obtenen actualment dels embrions i de les que en un futur es podrien obtenir per clonació, cosa que obre una prometedora via per a la fabricació en massa d'aquests preats teixits. Els dos equips han aconseguit la fita de forma independent, simultània i amb un procediment molt semblant, encara que no idèntic, segons van informar ahir les edicions electròniques de les revistes especialitzades Cell i Science.
Falta millorar el rendiment i la seguretat de la tècnica, però l'avanç presentat per les dues universitats oferiria tres grans avantatges per a l'obtenció de cèl.lules mare: primer, permetria una fabricació il.limitada a causa de l'abundància de la mateixa pell (no és l'únic teixit adult del qual s'han obtingut cèl.lules mare, però sí el més abundant fins ara); segon, no ocasionaria problemes de rebuig perquè el donant i el receptor podrien ser el mateix individu (les cèl.lules tindrien el mateix codi genètic), i, finalment, el sistema seria poc conflictiu èticament, un avantatge que no és intranscendent.
"Les cèl.lules induïdes fan totes les coses que fan les cèl.lules embrionàries", escriu James Thomson (Universitat de Wisconsin), coordinador del primer estudi. Thomson és el mateix científic que el 1998 va anunciar que havia aconseguit per primera vegada cèl.lules mare a partir d'embrions humans.

RISC ASSOCIAT
Els dos equips van fer servir diversos virus (retrovirus o lentivirus) per inserir el factor modificador o de transcripció --que van ser quatre gens-- a les cèl.lules de pell i d'aquesta manera aconseguir que es reprogramessin i es convertissin en cèl.lules mare. La tècnica porta associat un risc de mutació (tumors) perquè les cèl.lules retenen còpies del virus, de manera que aquest haurà de ser el pròxim objectiu dels científics.
Segons explica Cell, l'equip de Shinya Yamanaka (Universitat de Kyoto) va aconseguir crear una sèrie de cèl.lules mare a partir de 5.000 cèl.lules. En el segon article, publicat per Science, l'equip de Wisconsin va reprogramar una única cèl.lula d'un total de 10.000. "Pot semblar una eficàcia molt feble, però a partir d'una sola mostra de 10 centímetres quadrats podríem obtenir nombroses línies de cèl.lules mare", diu Yamanaka. Les cèl.lules obtingudes han estat anomenades tècnicament IPS, sigles en anglès de cèl.lules mare pluripotents induïdes, per diferenciar- les de les simples SC (stem cells o cèl.lules mare).

NEURONES
Yamanaka ha utilitzat els mateixos factors de transcripció --quatre gens que codifiquen proteïnes-- que va utilitzar l'any passat en un experiment similar amb ratolins, però en aquesta ocasió els ha sumat una proteïna. Les cèl.lules de pell obtingudes es van deixar cultivar i, al cap de 25 dies, s'havien convertit en IPS. Finalment, els mateixos investigadors van aconseguir derivar-les cap a diversos teixits, entre ells neurones i cèl.lules cardíaques. L'equip de Thomson va utilitzar una tècnica similar, però variant els gens.
Els científics assumeixen certes limitacions en el treball --especialment l'ús de virus--, però consideren que han obert un camí de grans implicacions terapèutiques. Així, segons Yamanaka, les cèl.lules pluripotents induïdes podrien servir per comprendre els mecanismes de certes malalties i provar la toxicitat de fàrmacs. El pròxim pas és trobar un camí per activar els gens que fan que les cèl.lules de la pell es reconverteixin en cèl.lules mare sense dependre de l'ús de virus. "Al ritme a què evoluciona la ciència, és pràcticament inconcebible que no trobem una manera", escriu Douglas Melton, professor de la Universitat de Harvard, a Science.
 

Adaptació de la notícia apareguda a El Periódico el 21-11-07