- Jesús.... qui mes qui menys
n’ha sentit a parlar, del punt de vista
d’un ateu o d’un agnòstic, o simplement
històric, un personatge que va canviar el curs
del món, un dels mes importants filòsofs de
l’història, que va aportar noves idees
sobre humanitat i convivència, seguit per un
grup de gent amb cultura, poetes que savien
com parlar i escriure per fer de la complexa
missió que tenien que dur a terme, un llibre
ple de fábules i narracions atractives i exagerades
amb una moral de rere fons per la gent de poca
cultura.
Jo crec que: Jesús, probablement
el que seria avui en dia una persona d’esquerres,
amb idees clares i amb por de saber veure el
que la majoria no veien, es va decidir a empendre
una creuada per salvar la humanitat, si més
no...per llençar un missatge al futur i advertir
a la societat del perill que corria. Aquest
va créixer entre el poble, el proletariat de
l’època, va viure i patir gana i misèria
amb els seus pares, però no va ser només això
el que el va empènyer a voler canviar el món,
va ser l’admirable visió de futur que tenia,
va preveure que si tot seguia com estava anant
aleshores la humanitat acabaria desapareixent;
m’explicaré: En aquells temps, amb menys
quantitat que ara, peró ja amb importancia,
Jesús observava que la gent cada cop més es
deixava endur per la codícia, l’ avaricia,
l’enveja, la preocupació per un mateix,
veia com els rics es feien més rics i els pobres
mes pobres, i tots plegats morts espriritualment.
Les persones perdien l’ ètica cada cop
més, els filósofs i pensadors eren ignorats
perqué qualsevol persona pobra només pensava
en sobreviure i no podia apreciar l’importancia
d’aquelles idees; i els rics tampoc, donat
que estaven massa bé per pensar en problemes
aliens als seus interessos. A aquest pas, hauria
durat poc la societat, un poble, un món sense
religió creíble i que no es fixava en ell, construida
de deus poderosos i que feien amb els humans
el que els hi venia de gust utilitzan-los i
menyspreant-los... no servia, les seves normes
morals anaven desapareixent de mica en mica,
Jesús ho sabia veure, algun dia hauría explotat
la situació d’alguna manera o una altre.
Llavors a una certa edat Jesús de Natzaret va
dir: prou! Va establir amistat amb gent de l’época
que pensava com ell, els anomenats deixebles,
en veritat els companys de causa, es reunien
sopaven, debatien, parlaven, exposaven idees
i traçaven un pla, un pla perfecte que servís
per enganyar d’alguna forma la humanitat
però per salvar-la, pel seu bé, una mentida
piatosa. Van escollir una religió que fos propera
al poble, que el Deu fos un de sol, que fos
monoteista, perqué així la sensació d’intimitat
sería mes pròxima, que aquest Deu pietós escoltés
i ajudes al creient, a diferència de les religions
distants, fredes i cruels mes esteses i populars
en aquell temps. Del judaísme, en van derivar
les idees que van creure necessaries, van idear
una doctrina moral perfecta per a la gent de
la nova religió, com el científic que fa en
el seu laboratori, la van fer perfecta a ulls
seus. Van deixar però alguns trets característics
d’aquela religió. Van crear textos i passatges,
que narressin fets i contes fantástics però
amb fons moralitzador, que puguessin explicar
d’alguna manera com s’ha de comportar
un bon esser humà i que donessin ganes de seguir
l’exemple omplint de fe al lector. I per
acabar, després de difondre la seva religió
entre el poble, predicant i fent com una campanya
electoral a nivell màxim, va expandir les seves
idees i pensaments a tots aquells que el volien
escoltar, que el amor i el perdó estan per sobre
de tot; el fet que va culminar aquella gran
jugada va ser que, Jesús el creador d’alguna
manera d’aquell moviment nou: el Cristianisme,
fent-se martir i així donant exemple a tota
la humanitat de que la seva religió era indiscutiblement
la a seguir, es va sacrificar per perdonar el
pecat del món....dels homes i la seva avaricia
i ceseguesa ética. Aquest fet va acabar de donar
l’empenta necessaria perqué s’expandís
com un llampec en totes direccions, creant seguidors
i aquests seguidors altres i aquests altres
més, aixi un efecte papallona perfecte. Realment
va pagar la pena el seu sacrifici, donat que
va produir la causa que ell sempre hauria desitjat.
Peró s’havia quedat sol, quedaven els seus
companys per poder explicar els relats i animar
a la gent, omplir-los de goig i fer-los omplir
de fe, una fe que els salvaría.
Peró aquesta gran revolució
espiritual amb el temps s’ha deteriorat,
aquesta religió cristiana, amb els segles ha
anat civilitzant-se d’alguna manera, s’ha
adaptat al medi i ha perdut l’esperít que
portava en ser creada, en alguns casos ha participat
en guerres, s’ha fet rica i a abandonat
el poble, ha matat per el hipotétic Deu o per
interés propi, i ha castigat amb marginació
o mort molts que no la seguien; ha degradat
totalment la idea inicial. No obstant més tard
homes de bona fe van intentar rescatar i refundar
aquesta església plena de Papes corruptes i
poder, com els càtars o simples homes amb les
idees clares. No s’ha acabat de reconstruir
mai el cristianisme però queden persones que
han copsat l ‘autèntic missatge de Jesús
i que segueixen lluitant per ell i per els seus
motius, que actualment s’han agreujat molt
més.
Si Jesús existis avui en dia,
després de passar per una gran depressió per
el que veuria i llegiria en l’història
del món, probablement seria un gran renovador,
amb cap altra arma que la pau, l’amor i
el perdó, sabria canviar el món fent ús de la
seva capacitat d’oratória i enginy. Un
món per tots, repartit, just, honest, faria
de la utopía una realitat, fent que tots els
pobres s’unissin a la seva marxa, i els
pobres d’esperít resucutessin amb ell.
Tot aixó és clar sota el meu
punt de vista, res més que una de les tantes
visions que es poden tenir de la biblia i l’história
d’aquesta religió, peró sens dubte, el
que compartiríem tots, sería l’afany de
canviar el món actual, seguint l’exemple
d’aquest gran home: Jesús de Natzaret.
Xavi Sanz